La Jonca protagonitzarà el tradicional Concert de Meritxell centrat en el mestissatge de la música clàssica, el jazz i la música moderna.

Per segona vegada, la Jonca comptarà amb una direcció col·legiada que anirà a càrrec del seu titular, Gerard Claret, i del director convidat, Oriol Saña, amb un programa centrat en el mestissatge d’estils.

2 violins, 2 mons és el títol del programa que oferirà la Jonca, formada per prop de trenta músics
És una proposta centrada en el mestissatge de dos estils de fer música i d’escoltar-la, amb l’objectiu de trobar noves formes d’expressió artística mesclant la música clàssica, el jazz i la música moderna
El públic descobrirà les obres interpretades durant l’actuació matinal, protagonitzada pels joves intèrprets, els dos directors i el percussionista andorrà Lluís Cartes, convidat per primer cop a col·laborar amb la Jonca.

Gerard Claret explica que “en l’àmbit clàssic s’interpretaran obres d’estil postromàntic, nacionalista i neoclàssic de la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, peces que, sense renunciar a les normes musicals establertes, ens mostren noves tendències d’una època de grans canvis socials, amb dues guerres mundials i grans crisis vitals”. 

En paraules d’Oriol Saña, “en l’àmbit del jazz i de la música moderna, la proposta obliga a trobar una nova relació entre els instruments amb diferents combinacions tímbriques
El resultat és capaç de manifestar fins a quin punt un repertori normalment associat a instruments elèctrics o amplificats, quan es toca amb instruments de corda no solament no perd ni una mica del seu caràcter original, sinó que adquireix una nova i suggeridora dimensió
Els músics afronten el repte d’interpretar un repertori no clàssic amb una formació de cambra
Es tracta d’una música ben allunyada de l’esperit que es respirava en els segles XVII i XVIII, on aquella mateixa versatilitat i aquella frescor que van marcar les primeres etapes de la història de la música de cambra ens recorda, alhora, el mateix esperit no tan allunyat que es viu amb la música del nostre temps
Possiblement tornem a recórrer, tant en el camp de la composició com en el de la improvisació, aquell mateix camí, a la recerca de noves formes de fer música en conjunt”.

El pas de la clàssica al jazz i la música moderna s’anirà alternant per oferir un programa dinàmic marcat per dos estils diferents que poden unir-se i demostrar que la música es pot escoltar en diferents timbres.